Taller de gravat amb goma d'esborrar

Qui em vagi seguint ja sap que sóc un apassionat de les tècniques alternatives de gravat i estampació amb diferents tipus de materials. És per això que seguint la demanda d'un grup d'artistes de Cardedeu, hem organitzat de cara a les properes setmanes un taller de gravat i estampació amb goma d'esborrar per tal d'encetar una sèrie de tallers sobre la temàtica.

Podeu apuntar-vos-hi enviant un mail a info@jborras.cat. El taller consta de quatre sessions durant els dies 29 de maig, i 5, 12 i 19 de juny. Totes les sessions es faran al Tarambana de Cardedeu entre les 17.30h i les 20.00h. El preu és excel·lent, només 35€ amb el material inclòs, no us ho deixeu perdre!

Bales de goma

Una nova il·lustració per la Directa, en aquest cas reconstruint el Gernika de Picasso per denunciar l'ús de les bales de goma. Potser algú s'hauria de preguntar perquè som dels pocs països d'Europa que no les  ha prohibides...

Mali? La guerra de França!

Li ha tocat a Mali, però hagués pogut ser qualsevol antiga colònia amb interessos energètics o geoestratègics. les guerres del segle XXl no disten gaire a les del segle XX... En fi, per il·lustrar aquest nou espectacle bèl·lic, en aquest cas dels veïns del nord, el Setmanari Directa em va demanar una portada pel periòdic.

El tema donava molt de joc, així que fins i tot em van sortir dos temes, un el que podeu veure amb el logotip de la revista, i l'altre, només apte per a amants del cartellisme. Una mica d'ironia no va pas malament oi? En fi, com que la segona proposta no la volia pas deixar perdre per l'arxiu, l'he enviada als companys del Web Negre, ara mateix allotjats a nuvol.com.

White Rusians: W Sides

Un dels projectes amb que he gaudit més aquests últims mesos ha estat amb el disseny i fotografia que el grup White Russians em va encarregar pel seu nou EP titulat W Sides.

El projecte, amb absoluta llibertat de moviments, me¡l vaig prendre com una possibilitat d'experimentar amb materials poc habituals a l'hora de fer una caràtula per a un disc. Com que de photoshop, filtres i collonades digitals n'estic fins al barret, vaig decidir centrar-me amb una tècnica manual, i fer un disseny atractiu de reminicències constructivistes a partir de tampons de goma retallats i estampats amb les magnífiques tintes Archival, les que ja us comentava a l'anterior post.

El resultat, combinat amb una impremta de goma per fer les tipos de portada i contra portada, ha estat més que satisfactori. Aquí us deixo la maqueta i algunes fotos del procés. 

El rei que caçava elefants

Aquí teniu una petita il·lustració per La Directa sobre el tema del rei espanyol que es dedica a caçar elefants a Botswana. Un petit acudit gràfic –que va tard, ho sé– a base d'experimentar sobre paper kraft amb un raspall de dents i segells de goma acolorits amb les fantàstiques tintes Archival Ink, que podeu trobar a la botiga Vostok Printing Shop de Barcelona. Són fantàstiques i hi ha una bona gama de colors.

ResCATallats

Amb aquest títol tant explícit, ResCATallats, Humor independent contra la crisi, ja podem trobar a les llibreries aquest àlbum fet pels dibuixants del Web Negre, que podeu seguir a la web de cultura nuvol.com.

El llibre, d'Angle Editorial, el signen 29 dibuixants de múltiples estils –tot i predominar la vinyeta– que tractem el tema de les retallades, la crisi econòmica i el rescat econòmic, el conflicte nacional... en resum, és un recomanable bàlsam contra la premsa ordinària. He tigut el plaer de col·laborar humilment amb el projecte amb algunes il·lustracions sobre la temàtica (alguna cosa bona havia de tenir la crisi...). No us el perdeu!

Fanzine Armadillo

Una de les noves col·laboracions d'aquests últims mesos, ha estat la il·lustració que teniu al peu de l'apunt, realitzada per la interessat iniciativa que fan els editors del Fanzine Armadillo: Irati Fernández, Araiz Mesanza i Juan Hernández, tots tres antics companys de l'Escola Massana, amb els quals vaig tenir el plaer de compartir estudis.

Amb el número zero ja editat, no van trigar massa a posar-se a maquinar el número 1, que és el que presento avui. La temàtica d'aquest número és una mirada personal sobre la història de l'Increïble Home Minvant (The Incredible Shrinking Man) que hem fet la vintena d'il·lustradors que hem participat amb aquest número.

Cal destacar, la delicada edició, que atreviria a classificar com a marqueteria il·lustrada, no només per la seva reduïda mida sinó també per l'espectacular coberta serigrafiada per Erling Knudsen amb paper vegetal i tinta taronja. Una meravella, de veritat!

Fem economia solidària!

Amb motiu de la Primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya, que tingué lloc a Barcelona el passat mes d'octubre, la bona gent de l'Apòstrof em va encarregar il·lustrar aquest cartell per poder regalar als visitants de la fira.

Heus ací doncs, el cartell que vaig fer per a l'ocasió, amb la llegenda "Sortim de la prehistòria... fem economia solidària!". Una peça de 50x70 centímetres que ja he tingut el plaer de veure penjada a les parets de més d'una cooperativa :) i això sí que fa il·lusió!

Euskal Etxea Barcelona

Com explicava fa uns dies en l'anterior post, durant aquestes festes de sobredosi de família, sopes i canelons, aniré actualitzant el bloc amb feines pendents que se m'han acumulat des de l'estiu. Una d'elles, segurament amb la que he gaudit més últimament,  és la que presento avui. La carpeta del curs 2012-2013 pels estudiants d'èuscar del Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona.

L'encàrrec es tractava de realitzar una carpeta il·lustrada per les dues cares amb elements significatius de la cultura basca, i que a mode d'element publicitari, cridés l'atenció de l'espectador tal com ho fan –salvant les distàncies– les carpetes de les universitats catalanes que recorren metros i autobusos als braços dels seus atrafegats portadors. En concret, vaig decidir il·lustrar tradicions i esports bascos, que des de l'il·lús punt de vista d'un català, si més no, hom troba sorprenents.

La carpeta va ser estampada amb serigrafia a dues tintes sobre cartró reciclat, jugant amb els pantones oficials de la ikurriña per allò de fer les coses com cal, o la petita obsessió de no alterar mai els colors d'una bandera (un dia faré un apunt sobre la bandera catalana i l'estelada i com s'ha arribat a pervertir-ne els colors fent-ne incantables variacions erràtiques. Però vaja, això ja són figues d'un altre paner...)