Francesc Riart

Text publicat al Setmanari Directa número 138

En Francesc de Can Rotxé va néixer a Peramola, un petit poble de l'Alt Urgell. Tot i que la seva és una família de sastres, ell va preferir l’ofici de pintor. Va estudiar a la Llotja de Barcelona, on cursà Arts i Oficis. Tot i dedicar-se a la pintura, sempre ha tingut un alter ego arqueòleg, una passió desfermada per la història, a la qual molts dels seus amics s’hi dedicaven i, de tant en tant, li demanaven dibuixos i il·lustracions. Va ser així com s'introduí en el món de la il·lustració històrica, a finals dels anys vuitanta, per acabar convertint-se, actualment, en el puntal principal d’aquest camp que té Catalunya.

El vestit, ha estat el seu punt fort i potser el fet que l'ofici de casa fos el de sastre, l’acabà traint d’alguna manera. Gràcies a la seva passió per investigar, als seus coneixements del món tèxtil que a força d’anys ha anat acumulant, i a la seva destresa per representar i reconstruir fets i personatges, es va atrevir a desmuntar tota la mitologia que envolta el famós quadre “L'Onze de setembre de 1714” d'Antoni Estruch. Ho va fer reconstruint tota la indumentària fins a aconseguir una representació fidedigna de la realitat, allunyada dels tòpics del segle XlX i fugint del complex d’inferioritat, que després de tantes batalles perdudes ha acabat adquirint el poble català.


En Francesc, un home que desprèn la més absoluta serenitat, sempre ha defensat un museu militar de Catalunya. Sense embuts, em diu que mai serem un país normal sense tenir-ne un, i remarca que “això no vol dir militarista”, com el trist exemple que actualment hi ha al castell de Montjuïc. Segons diu, “ha fet molt mal malentendre el pacifisme, que ha acabat calant en la malmesa memòria històrica del país” i provocant, a tall d’exemple, que Barcelona, que fou la primera ciutat del mon bombardejada sistemàticament per forces aèries durant la Guerra Civil, no disposi d’un refugi antiaeri rehabilitat i museïtzat dignament.
Amb tots els anys que fa que treballa d’il·lustrador, ha col·laborat en desenes de llibres, ha fet una pila de còmics I audiovisuals, tot i que també ha treballat per a molts museus, com el d'Història de Catalunya, on va estar-hi molt lligat en els seus inicis.
Una de les seves joies, dels llibres que n’està més orgullós, han estat els tres volums de la Història Militar de Catalunya i l’ampliació sobre la Guerra de Successió Els Exèrcits de Catalunya, 1713-1714, publicats tots ells per Rafael Dalmau Editor. Encara no fa un més que va sortir al mercat una de les seves últimes col·laboracions, Els exèrcits de Jaume I de l'editorial Duxelm, un interessant document per a entendre la indumentària i la tecnologia utilitzades per qui va ser una de les potències militars d'Europa.


Actualment, l’espina que té clavada i una de les coses que té pendents, és la recreació històrica, pràctica que es fa a molts països del món però que a casa nostra és desconeguda. Potser, un dia me’l trobaré passejant pel Born, armat i vestit com ho feien a principis del segle XVIII, tot recreant el setge de Barcelona, acompanyat d’un grup de fusellers de muntanya i explicant-me que la història és la clau per a entendre el present.

© de les imatges de Francesc Riart