Jordi Borràs · Bloc | il·lustració — illustration — ilustración

Calendari 2012 d'Òmnium Cultural

2011-12-23T09:26:00.016+01:00

Heus ací una de les feines amb que he gaudit més durant aquest 2011. Es tracta del Calendari de Tradicions i Costums que des de ja fa uns quants anys, edita Òmnium Cultural.

Enguany, el fil conductor del calendari han estat els instruments i les tradicions musicals de casa nostra: des dels músics de cobla, els grallers i tabalers d'una colla castellera, passant per les cantades d'havaneres o el cant coral. Un reguitzell de tradicions populars que a força d'anys han anat formant un ventall molt ric dins del panorama cultural català.

Quan Òmnium Cultural em va encarregar la realització del calendari em vaig plantejar que era una molt bona ocasió per homenatjar —a la meva manera, dibuixant— tota una generació de cartellistes, tipògrafs, grafistes i dibuixants que durant els anys 20 i 30 del segle passat varen omplir els carrers d'obres d'art amb els seus cartells, esgrafiats i panells publicitaris. L'eclosió de les vanguardes, la fusió i la influència del futurisme, el constructivisme i les noves tècniques de reproducció van fer dels anys 30 la dècada daurada del cartellisme català.

Excel·lents cartellistes com Fontserè, Bas, Renau, Morell, i un llarguíssim etcètera, han passat, injustament, com a artistes de segona, oblidats i menystinguts per l'estigma de "les arts menors". Amb total humilitat doncs, espero que aquest testimoni gràfic ajudi a recordar a aquella generació de mestres.

Us deixo doncs, algunes de les 13 il·lustracions realitzades al calendari maquetat pel grafista Eduard Roca a l'Estudi Magnètic. Per cert, qui en vulgui aconseguir un exemplar, només ha d'anar a la seu central d'Òmnium Cultural (c/ Diputació 276, Barcelona) o bé posar-se en contacte amb qualsevol de les seus que l'entitat té arreu del territori.

Punt.Coop número d'hivern

2011-12-19T13:05:00.008+01:00

Ja està apunt de sortir el número 11 de la revista Punt.Coop, la revista de les Cooperatives de Catalunya, amb tres il·lustracions meves que us avanço al bloc.

La primera il·lustra un article sobre l'arrelament al territori, la segona parla sobre la innovació coma fórmula per afronta la crisi i la tercera acompanya la editorial que parla de l'abans i el després que marca la situació econòmica actual pel cooperativisme. En definitiva, temps peluts però esperançadors, això segur!

Festa Major de Sant Martí

2011-12-17T13:11:00.017+01:00

Últimament tinc novetats, moltes novetats i molt pot temps per parlar-ne: Feines potents, feines endarrerides (com aquesta) pendents de penjar al bloc... però també canvis professionals molt i molt interessants que m'estan portant a nous i interessants camins al món de la il·lustració. Però vaja, això ho deixaré per més endavant, que en tenim per fer, com a mínim, un apunt al bloc.

Aquí us deixo una petita il·lustració pel cartell de la Festa Major de Sant Martí, un encàrrec de l'Ajuntament d'Altafulla que he fet conjuntament amb el dissenyador David Comella.

Joventut i habitatge

2011-12-08T11:48:00.013+01:00

Amb aquest tema desgraciadament tant actual (joventut i habitatge) i que mai passa de moda, i amb crisi encara menys, he coordinat per quart any seguit la Mostra de Tècniques d'Il·lustració del Mercat d'Art Jove se Sant Boi que es celebra en motiu de la Fira de la Puríssima durant els dies 6, 7 i 8 de desembre al Parc de la Muntanyeta d'aquesta ciutat.

En aquest cas, vuit joves il·lustradors (Araiz mesanza, Sergi Solans, Irati Fernández, Joan Espinosa, Ricardo Hermida, François Pagès, Eulàlia Corbella i un servidor) han plasmat amb diferents tècniques el seu particular punt de vista sobre el tema, amb tècniques que van des de l'acrílic, l'aquarel·la, retoladors, transfers...

Les obres, realitzades in situ durant el matí d'ahir dia 7, han quedat exposades al Mercat d'Art i es podran veure durant els propers mesos a l'Ajuntament de Sant Boi i a d'altres edificis municipals. Aquí us deixo la meva col·laboració, en aquest cas feta amb pintura acrílica amb espàtula i pinzell sobre paper-lli verjurat.

Y me fui, la pel·lícula

2011-11-03T20:14:00.015+01:00

Sempre és d'agraïr il·lustrar coses variades i com més diferents, millor. L'entrada d'avui és per explicar que per segona vegada m'he encarregat del disseny i de la il·lustració de la caràtula, galeta i cartelleria d'una pel·lícula documental de la productora Alba Sud.

El film, produït per Alba Sud per la Fundación PRISMA, narra diferents històries de migrants a l'Amèrica Central. Els diferents motors econòmics de països com Nicaragua, El Salvador, Costa Rica... han portat a milers de persones a crear fluxos migratoris pel centre del continent. La caràtula del film, pretén mostrar això, la migració com un fenomen plural, vital però amb la melangia i l'enyorança pròpia d'abandonar la pròpia terra.

Punt.Coop, número de tardor

2011-10-28T08:27:00.005+02:00

Ja tenim aquí el nou número de tardor de la revista Punt.Coop, la revista de les cooperatives de Catalunya. Com de costum des del primer número, aquesta vegada també hi publico 3 il·lustracions: una sobre les retallades socials, una altra sobre dinàmiques a l'assemblearisme i la última sobre els possibles lligams de l'anomentat "Moviment 15M" amb el cooperativisme.

lll Premis Gabinets de Comunicació 2011

2011-10-22T09:28:00.010+02:00

Enguany he tornat a il·lustrar els guardons dels Premis Gabinets de Comunicació, que per tercer any consecutiu, organitza i entrega el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ha estat una feina agraïda, no només de realització si no també a l'hora de fer els arts finals. Com l'any passat, les il·lustracions varen ser impreses al laboratori Còpi a, seguint la tècnica del Giclée.

En aquest cas, els premiats han estat els periodistes d'aPortada el gabinet de comunicació del Grup Sagessa i també els periodistes de la Cambra de Comerç de Barcelona. Només em queda felicitar-vos pel premi, moltes felicitats!

Un mes al quart món

2011-10-01T13:12:00.004+02:00

Una de les feines que he acabat durant el passat setembre, ha estat un joc de taula encarregat per Escoltes Catalans.

El joc, és una mena d'oca de tota la vida, però amb un component social afegit: l'eix central del joc és la història de quatre personatges del Quart Món a casa nostra amb notable incidència sobre les desigualtats socials. En definitiva, una bona iniciativa d'EC per educar el jovent amb Valors. Aquí us en deixo algunes imatges de les 32 vinyetes il·lustrades.

Ja no vénen de París. Viure en família

2011-09-18T12:18:00.007+02:00

Casualitats —o no— de la vida, el dia que el meu fill Lau sotia del ventre de sa mare, arribava a casa l'últim exemplar de la revista Viure en família que havia il·lustrat uns mesos abans. Les il·lustracions, acompanyen un divertit text d'Eva martínez que explica les teories que ténen els infants sobre el seu naixement. N'Eva fa una repassada a tòpics i idees preconcebudes sobre la idea que es fa la canalla de com arriben al món, construïnt un text original, divertit i sense gaires manies.

Aquí us en deixo les il·lustracions. Jo, mentrestant, vaig a bavejar una estona amb el meu fill i la seva mare :D

La mútua o la vida

2011-06-29T09:58:00.006+02:00

Amb aquest títol tant descriptiu he volgut explicar d'arrel aquesta il·lustració per un article del Setmanari Directa escrit per Àlex Tisminetzky i amb el títol original de Les Mútues o la salut dels treballadors.

L'article, molt expositiu, el podríem resumir amb una sola frase —citada textualment— que en definiria la tesi pefectament: "...les Mútues d'Accidents de Treball aconsegueixen importants reduccions de costos en els processos de baixa mèdica laboral. Sorprenentment, oh miracle, els treballadors que passen per les seves mans es recuperen molt abans que els que són seguits pel metge de la Seguretat Social..." Doncs aquí la teniu, tant la il·lustració, com el misteriós enigma de la recuperació fugaç que curiosament aconsegueixen les mútues...

Premis El Pont 2011

2011-06-23T11:32:00.006+02:00

Aquí teniu una de les últimes creacions il·lustrades d'un servidor. Es tracta d'un vídeo animat, fet amb il·lustracions vecorials —com la que teniu aquí sota— i animació de la bona gent de la productora Currysauce. Un encàrrec de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat pels premis El Pont 2011.

Tota una troballa, l'animació amb After Effects, i sobretot, la bona companyia d'en Lluís i en Sergi de Currysauce. Ah! Per cert: tot plegat, il·lustració i animació, fet amb 72 hores. Això si que te mèrit! Us deixo amb el vídeo ;)

Parlant de places i acampades

2011-06-18T18:25:00.006+02:00

Aquí us deixo una il·lustració d'un article de Pau Urenya publicat al Setmanari Directa fa unes setmanes. El text és una reflexió sobre tot el procés de les revoltes dels últims mesos arreu de la Mediterrània, per acabar fent una crida a prendre els carrers.

Punt.Coop

2011-06-08T09:25:00.003+02:00

Arriba el juny i arriba també un nou número de la revista Punt.Coop, la revista de les cooperatives de Catalunya. En aquest cas, les il·lustracions parlen de la necessitat de buscar una sortida a la crisi amb el model cooperatiu, de la conciliació de vida laboral amb vida familiar i un text que reflexiona sobre l'actual model econòmic, social i cultural que estem vivint.

Oncolliga

2011-06-04T13:07:00.005+02:00

Ja fa uns mesos que vaig fer aquesta il·lustració amb motiu d'un congrés organitzat per Oncolliga Girona, una associació que es dedica a ajudar infants malalts de càncer i les seves famílies. La il·lustració també ha servit per fer-ne una sèrie de 500 litografies amb motiu del sopar benèfic que fan cada any a la ciutat de Girona.

La imatge, proposada per l'associació i amb algun detall marca de la casa, fou realitzada en directe durant les dues hores que va durar el congrés, amb pintura acrílica sobre paper i collage.

L'assassinat de Bin Laden

2011-05-23T12:03:00.004+02:00

Per fi ja han passat le eleccions i en podem tornar a submergir amb la normalitat il·lustrada. Eus ací una il·lustració pel Setmanari Directa del número de la setmana passada. L'article, de Pere Ortega, és una repassada històrica al sí d'aquest obscur personatge, la CIA i els lligams entre tots dos.

Un exercici a tinta, ploma i pinzell que va bé per deintoxicar-se de photoshop. Ho trobava a faltar!

La Catxaruda

2011-05-18T11:44:00.006+02:00

Heus ací una feina que tenia pendent de pe pejar des de feia uns mesos. Es tracta d'un logotip, realitzat juntament amb el grafista David Comella, d'una nova empresa vallesana d'alimentació que es dedica a comercialitzar amb productes de la comarca d'alta qualitat.

Amb aquest nom tant nostrat, que no es més que un plat típic de la zona, han volgut crear marca i territori. Molta sort amb la iniciativa!

Fins quan?

2011-05-09T08:47:00.008+02:00

Nova il·lustració pel Setmanari Directa. Aquesta vegada d'un article de Jaume Delclòs del qual us en deixo una part aquí a sota. Cal dir que la imatge original publiucada és en blanc i negre i te un tramat a la part superior que en la versió en color m'he saltat a la torera :)

"Quan sortirem al carrer. Quan cridarem. Quan ens escoltarem i ens escoltaran. Quan deixaran d’ofegar-nos. Quan? Per quan uns serveis públics de qualitat. Per quan uns responsables polítics que treballin pels seus ciutadans. Per quan deixaran de subvencionar, amb diners públics, les escoles d’elit concertades. Per quan una escola pública de qualitat amb els recursos necessaris. Per quan un sistema financer públic i amb control social. Per quan un sistema solidari amb tots els pobles del món. Per quan construirem unes institucions públiques que respongui a les necessitats del poble. Per quan el poder polític deixarà de rebre els banquers criminals com a persones respectades. Per quan deixarà el poder polític de sotmetre’s als interessos del capital. Per quan? Per quan el poder per el poble i des del poble. Per quan?"

Jaume Delclòs i Ayats

La samarreta de l'estiu a Gràcia!

2011-04-29T10:52:00.008+02:00

Com cada any, la bona gent de GràciaNet tornen a convocar el concurs de "samarreta de l'estiu" i aquest any m'hi presento amb aquest atrevit modelet. Si us agrada, no deixeu de votar-la, ho podeu fer aquí.

I si penseu que el vermell no li escau prou, també proposo aquests colors tant estiuencs :)

Òmnium, la revista cultural.

2011-04-27T16:44:00.019+02:00

Sempre és una alegria estrenar una col·laboració amb una revista, però encara en fa més si és d'una institució tant arrelada i reconeguda com Òmnium Cultural, capaç de fer sortir un milió de persones al carrer com qui no va la cosa per fer sentir la veu d'un poble.

En aquest número de primavera de la revista trimestral, que va veure la llum el passat dia de Sant Jordi, hi trobareu una il·lustració per a un article de Màrius Serra titulat "Com més diccionaris millor". Una reflexió mariuserràtica apte per a tots els públic, però sobre tot pels amants de l'enigmística verbal. Espero que us agradi!

Fukushima

2011-04-20T12:28:00.003+02:00

Ja son molts els dies des de l'accident nuclear a la localitat japonesa de Fukushima. Des del primer moment m'ha sobresaltat l'estat dels treballadors que des del primer moment han estat treballant en una missió suïcida. Des d'aquí el meu punt de vista, publicat al Setmanari Directa número 225.

INEDIT

2011-04-18T09:51:00.005+02:00

INEDIT és una de les últimes creacions d'Estrella Damm. Un beuratge creat per l'equip de Ferran Adrià que ja fa uns anys que es pot trobar al mercat, especialitzada per a amants de l'alta gastronomia que no els molesta substituir un bon vi per aquesta cervesa creada especialment per acompanyar grans àpats. Aquí teniu una proposta d'il·lustració per la promoció de la cervesa a un restaurant de Barcelona.

Punt.Coop número de primavera

2011-04-15T10:08:00.004+02:00

Ja el tenim aquí, un nou número de la revista de les cooperatives. Això vol dir tres il·lustracions noves sobre models cooperatius i les dificultats d'aquest per afrontar la crisi. Aquí les teniu!

Il·lustració Directa

2011-04-12T20:03:00.010+02:00

Il·lustració Directa, il·lustració de premsa, és el títol d'una exposició d'alguns dels moltíssims il·lustradors que han passat pel setmanari al llarg d'aquests cinc anys de vida. És per això, per la cel·lebració del cinquè aniversari, que finalment hem decidit exposar una obra que ja fa molt de temps que mereixia un reconeixement.

La mostra, comisariada per Eulàlia Corbella i un servidor, que per cert, va estar gairebé quatre anys coordinant la il·lustració del setmanari, ha volgut ser un reconeixement a la dedicació que setmana rere setmana i de manera totalment desinteressada hi han deidicat il·lustradors i coordinadors. Ens ho mereixem!

Per cert, jo hi participo amb aquesta obra, però també hi trobareu obres de l'Anna Sellarès, Anna To, Anthony Garner, Eulàlia Corbella, François Pagès, Gustavo Berocan, Harald Molina, Joan Turu, Kap, Lluís Ràfols, Manolín, Marta Vilches, Miguel Montaner, Neruuu, Olga Capdevila, Ona Trabal, Pep Boatella, Pere Ginard, Pere Tubert, Quechua, Riki Blanco, Roger Peláez, Sergi Solans, Sr. Plastico, Teo Peiró, Xavi Blasco.

Si voleu venir hi sereu molt benvinguts i benvingudes, aquí trobareu l'adreça. Inaugurem dijous 14 d'abril a les 20.00h, us oferirem un petit refrigeri però sobretot, 27 obres il·lustrades!

Viure en família

2011-03-11T21:20:00.004+01:00

Sempre és un plaer estrenar una col·laboració amb una nova revista, però encara ho és més si aquesta és feta a casa, tenint en compte les dificultats que això suposa, per una revista especialitzada en criança com és el cas.

Viure en família és una eina útil per aquelles famílies, amb criatures o amb pensaments de tenir-ne, que vulguin un punt de vista allunyat de l'ampli ventall de revistes de criança que trobem al quiosc.

El cas que m'ocupa però, ha estat la il·lustració d'un conte de Javier Romeu titulat El millor per al príncep. Una imatge realitzada amb tècnica digital amb dominant de color taronja, com moltes altres vegades... algun dia m'agradaria saber la meva obsessió amb les games càlides... Bé, espero que la gaudiu tant com jo he gaudit de fer-la!

Quan la vida puja a la bàscula

2011-02-20T18:17:00.009+01:00

Aquest és l'últim llibre publicat conjuntament per Editorial Pòrtic (edició catalana) i Salsa Books (edició castellana). En aquest cas però, la col·laboració no ha estat a la coberta, com ha estat habitual en els últims mesos, si no que les il·lustracions es situen a principi de cada capítol a mode de detall. N'hi ha una vintena, i totes a una tinta.

El llibre, força interessant, tracta sobre com afecta al nostre cos l'estrès, els sentiments; amb quins aliments podem combatre certs efectes negatius per al nostre cos i el perquè de tot plegat. Tot plegat escrit d'una forma didàctica i amena.

Cuinar amb microones?

2011-02-10T18:00:00.009+01:00

Dons sí, amb l'aclaridor títol de Sácale partido al microondas, Salsa Books ha llançat un nou llibre al mercat. El segell de cuina del Grup 62 torna a comptar amb una il·lustració meva per realitzar la coberta, i jo evidentment, encantat de servir-los amb aquesta senzilla i més que descriptiva imatge.

Estreno web!

2011-02-07T11:53:00.005+01:00

Doncs per si l'spam a facebook, twitter, mail i ràdio makuto no ha funcionat, sapigueu que ja podeu visitar i xafardejar la meva nova i flamant web, dissenyada i optimitzada per l'impagable Lluís Ràfols. Espero que us agradi!

Brossa

2011-01-28T18:25:00.012+01:00

Una nova peça per la secció d'opinió del Setmanari Directa. Aquesta vegada, calia il·lustrar un article d'Albert Vendrell sobre l'obra de Joan Brossa, del qual us en deixo un tros més avall.

La il·lustració, construïda digitalment, ha volgut ser un petit retrat/homenatge a la manera fe fer d'un dels millors poetes i artistes conceptuals que han vist parir aquest país.

"Un altre dels elements centrals de l’obra de Brossa és la seva decidida catalanitat. No debades, usa sempre el català en la seva poesia i n’és un ferm defensor. I no deixa de ser menys baladí el fet que la seva obra poètica s’entronca en la tradició patriòtica identificada amb Àngel Guimerà. “Himne” (pertanyent a El clavell i el martell de 1951) i “Fua” (de Malviatge de 1954) són poemes dedicats a Guimerà. El primer parteix d’un vers de l’autor de Terra baixa: “Humanitat, entorna’t a la vida”, que és l’inici d’un sonet en què Brossa esperona la humanitat a desprendre’s del jou dels imperialismes i a defensar el feble davant del fort. El segon parteix d’una cita de Mestre Oleguer: “A fora els lladres”, i és un crit de lluita contra l’enemic, adjectivat com a “ombra nocturnal, clerical” i que s’expressa en una llengua estranya com explica Glòria Bordons."

Quaderns d'Illacrua

2011-01-23T21:23:00.007+01:00

Una de les gràcies de ser il·lustrador, és que cada dia aprens una cosa nova, sobretot si et toca il·lustrar premsa. En aquest cas, es tractava d'un extens reportatge publicat a la secció Quaderns d'Illacrua del Setmanari Directa, sobre el que s'anomena Renda Bàsica; o dit d'una altra manera, ingrés pagat per l'estat per a cada ciutadà.

Hi ha un ampli moviment a nivell mundial que des de fa uns anys reivindica una Renda Bàsica universal. L'article, de Daniel Raventós, és força interessant, tot i que en pugui discrepar bastant en algunes coses, és una teoria prou assenyada. En fi, si mai conec algú de la Xarxa Renda Bàsica, li demanaré que me'n faci cinc cèntims dels dubtes.

Pel que fa les il·lustracions, corresponents a la portada del suplement i a la interior, han estat realitzades amb dibuix vectorial i color digital.

Descobrir Catalunya

2011-01-17T18:31:00.009+01:00

Massa feina pendent i massa poc temps per actualitzar... aquí teniu la última nova col·laboració. Aqueasta vegada amb la bona gent de la revista Descobrir Catalunya la revista del viatger nostrat per excel·lència.

L'article a il·lustrar, del número de desembre, titulat Vacances amb etiqueta ecològica, fa una repassada a diferents maneres per trobar serveis respectuosos amb el medi. Des de webs d'interès a etiquetes de qualitat. Pel que fa a la il·lustració, ha estat realitzada amb dibuix vectorial i textures diverses.

Puntcoop i l'any de la crisi

2011-01-01T12:54:00.007+01:00

Enceto l'any amb amb dues il·lustracions sobre cooperativisme i crisi econòmica. L'any 2010 passarà a la història per ser el que més vegades he il·lustrat un sol concepte: CRISI. Desitjo de tot cor, que l'any entrant sigui més pròsper que el que deixem, no només perquè les butxaques de tots ho requereixen, si no també per que si em tornen a demanar una il·lustració sobre la crisi econòmica no sabré per on agafar-ho ;) Us desitjo una bona entrada d'any i un pròsper 2011.

Per cert, els lectors habituals suposo que haureu observat evidents canvis al bloc, després de gairebé 4 anys amb el mateix disseny. Què us sembla la rentada de cara?

Ara prevenció

2010-12-09T21:09:00.009+01:00

Aquí teniu un parell d'il·lustracions del llibre Habitació 241, un document editat a càrreg d'Apòstrof per la UGT de Catalunya, on fan una repassada a diferents problemes de salut que hom pot tenir al lloc de treball. En aquest cas, el llibret és sobre els riscos laborals al grmi de cambreres d'hotel, concretament amb una dona embarassada i les lesions de túnel carpià. Tot plegat en un document en forma de relat que amenitza la lectura.

Il·lustrant el cooperativisme

2010-11-28T15:04:00.004+01:00

Ja fa més d'un any que col·laboro amb Puntcoop, la revista de les cooperatives de Catalunya. I per celebrar-ho, res millor que penjar una ràtzia de noves il·lustracions publicades a la revista. felicitats Puntcoop!

Violència de gènere

2010-11-27T13:27:00.004+01:00

Coincidint amb la setmana que es "celebra" el dia internacional de la Violència de Genere, el setmanari Directa ha publicat un article al respecte. Mitjans de comunicació, tractament mediàtic i violència de gènere. Aquí teniu la imatge que il·lustra l'article.

Premis Gabinets de Comunicació 2010

2010-11-13T13:05:00.008+01:00

Per segon any consecutiu, els membres del Col·legi de Periodistes de Catalunya han fet l'entrega de Premis Gabinets de Comunicació, on es valorava el treball comunicatiu de diversos projectes. I quin era el premi? Doncs una il·lustració meva per cada guanyador, en aquest cas, dues en total.

Els guardonats varen recollir la il·lustració, en format A3, en un acte al Col·legi de Periodistes. Cada obra estava personalitzada segons el projecte, una sobre la comunicació de la Línia 9 del Metro de Barcelona i l'altra sobre el programa "El Govern i tu". Els dos, gabinets de comunicació de diferents departaments de la Generalitat.

Les imatges, realitzades digitalment, varen ser impreses pel laboratori de Còpi a, seguint la tècnica del Giclée, impressió amb tintes pigmentades amb una garantia de durabilitat espectacular. No acostumo a fer propaganda de proveïdors, però el tracte excel·lent i un resultat immillorable no em deixen altre remei que felicitar-los i sobretot recomanar-vos els seus serveis.

Mucho más que cócteles, nova coberta

2010-11-04T10:36:00.007+01:00

A finals de mes ja serà al carrer la traducció del llibre Mucho más que cócteles, editada per Salsa Books. Un llibre que recull tant les receptes més populars d'aquests beuratges, com la història de la seva creació.

La imatge de coberta fou realitzada digitalment i seguint l'encàrreg de l'editorial calia representar un ambient festiu, de local cool i modern. Com que avui en dia, ser modern i cool és mirar al passat (quines coses no?) no vaig trobar res més escaient que plasmar un ambient dels setanta a la coberta. Formes, colors i tintes planes, com les cortines de la meva àvia. Tot i això, el resultat final m'agrada molt, cosa estranya, que als cinc minuts d'acabar una imatge ja li trobo mil defectes... A vegades la simplicitat val més que mil filigranes.

Cupatges, vins del Priorat

2010-10-28T19:34:00.008+02:00

Entrada la tardor, s'estrena nou Cupatges després del número estiuenc. En aquesta ocasió calia estampar el vi del Priorat. Un vi característic per la seva delicadesa, les produccions petites i la terra on es cria.

El sòl de llicorella, (pissarra) endèmic de la zona en fan un beuratge únic i altament cotitzat, sobretot fora de Catalunya. Ja se sap que ningú és messies a casa seva i menys encara si s'és català.

Pel que fa a la imatge, en aquest cas calia una il·lustració de tall clàssic, figurativa, que plasmés la delicadesa i les característiques de la vinya de la comarca. El dibuix en qüestió fou realitzat a llapis grafit i poseriorment pintat amb aquarel·la (Schminken, evidentment) llapis aquarel·lable, llapis pastel i postproducció amb photoshop.

Malalletra

2010-10-18T13:43:00.015+02:00

Ja tenim aquí el Malalletra número 22. Per qui no conegui el fanzine, cal dir que és una de les joies de l'autoedició que ha parit aquest país. Laia Calvet promotora d'aquest "mal de cap" cuida fins a l'últim detall de cada número temàtic. Aquest que aviat tindré entre les mans, és un especial "àvies" que inclou també un kit composat per unes calces de cotó i una reproducció d’un quadern de caligrafia. Tota una perla.

He tingut el plaer de col·laborar per primera vegada amb un Malalletra, i ho he fet amb una imatge amb la que he disfrutat fent-la, la "superiaia i el fricandó mutant". Perquè? Doncs ni jo m'ho explico, és la primera relació mental que vaig fer en pensar amb la paraula àvia... potser m'ho hauria de fer mirar. Si en voleu rebre un exemplar (ho agraïreu) seguiu les indicacions.

Nou Cupatges

2010-10-16T01:30:00.011+02:00

Amb aquest número estiuenc (vaig tard, perquè avui he rebut el d'octubre-novembre) presento una nova il·lustració per la revista Cupatges, que ha renovat logo i web.

La imatge –completament digital– havia de ser fresca i estiuenca, doncs aquest n'és el resultat: una il·lustració un pel festiva i estiuenca per encarar la temporada i per cel·lebrar també, que ja fa un any que faig les portades d'aquesta revista, que cal dir-ho, em permet treballar i experimentar diferents tècniques i estils tot combinant la il·lustració amb l'assessorament del seu director, Sergi Cortés, expert enòleg i excelent editor.

Vivint el medi, els pòsters de natura

2010-10-08T13:27:00.004+02:00

Finalment he acabat la part d'il·lustració vinculada al llibre Vivint el medi, editat per Escoltes Catalans i l'esditorial Graó. L'encàrreg es tractava de realitzar tres pòsters a DIN A3 representant de forma pedagògica, però sense caure en el realisme estríctament científic, diversos medis naturals. L'alzinar, la pineda i el bosc de ribera.

Una feina meticulosa que inclou desenes d'elements a representar: plantes, animals, arbres... Tot plegat s'aprofitarà per fer-ne un joc educatiu. Les il·lustracions han estat realitzades amb anilina sobre paper i postproducció digital amb Photoshop.

Avui va de cuina: Cocina como mamá

2010-09-15T21:31:00.016+02:00

Amb aquest títol tant clarivident, el segell del Grup 62, Salsa Books, posa a la venda un llibre de cuina destinat a un públic jove. Receptes senzilles i ben explicades, una guia perfecte per no tenir cap més excusa per emancipar-se.

Cal que digui, que ha estat una de les últimes feines amb que he gaudit més. El fet que l'encàrreg de la il·lustració de coberta hagués de tenir un aire dels '60, m'ha fet repassar l'obra de tota una generació de dibuixants, però especialment de Miroslav Sasek, un dels pares de la il·lustració moderna i a parer meu, un dels Grans Mestres del segle XX.

Aquests aires guatequeros i de cartoon han estat claus per construïr una imatge fresca i divertida, (modèstia a part) amb el disseny excelent de l'incombustible David Comella.

Cupatges: Varietats experimentals

2010-08-13T10:06:00.020+02:00

Aquesta és la coberta del passat número 34 de la revista Cupatges, la revista dels vins a Catalunya. Un interessant quadern sobre les noves varietats experimentals de raïm a la nostra terra, l'estudi científic i els resultats que se'n destil·len.

Una il·lustració totalment digital amb reminiscències techno-lab. Li podeu fer una ullada al número sencer a aquí. Que la gaudiu!

Quaderns d'Illacrua: Llicències lliures

2010-08-13T08:20:00.019+02:00

Amb aquesta imatge he volgut il·lustrar la portada de l'especial Quaderns d'Illacrua (suplement del Setmanari Directa) sobre les llicències lliures.

Cretive Commons, la llicència amb múltiples aplicacions i potser una de les més esteses per la xarxa, n'és un bon exemple, analitzat i contraposat al Copyrright que tots coneixem. Un interessant document que val la pena llegir si se'n vol saber una mica més d'aquest món del Copyleft i plantejar-se els usos que cal donar a les obres produïdes.

Aquest és un debat amb el qual em vaig trobar ja fa un temps, i pel que vaig decidir utilitzar al Copyright i deixar d'emprar el Copyleft. Perquè? molt senzill: no es pot modificar una llicència així com així, si una editorial t'encarrega una obra i li cedeixes els drets temporalment, es pot donar la paradoxa que l'obra tingui un Copyright i un Copyleft a l'hora. Cosa la qual passa més sovint del que ens pensem i pot esdevenir un bon mal de cap. Tot i estar completament d'acord amb els plantejaments que comporta la llicència Cretive Commons, fins que el món editorial no es replantegi el tema dels drets, i es trobi un tipus de llicència que beneficii tant a l'autor, com l'editor i sobretot l'espectador, aquest tema donara moltes voltes.

Pel que fa a la imatge, es tracta d'una composició senzilla, feta amb digital i certs aires dels '80. Tot ben tramat i desgastat, això sí.

I el futur com pinta?

2010-08-09T17:37:00.004+02:00

Per segon any consecutiu, l'APIC va organitzar durant els dies de juny, una exposició amb els joves de l'associació, amb un títol prou explícit: "I el futur com pinta?" Una mostra que recull 26 mirades diferents sobre un futur prou incert, entre les quals la meva. Massa apocalíptic tot plegat? Esperem que sí!

Cupatges, la revista dels vins

2010-07-24T12:00:00.006+02:00

Amb una imatge prou simple he volgut il·lustrar aquest número de la revista Cupatges. El vi de la terra, ha estat el motiu del passat exemplar número 33 de la revista.

Us en deixo la imatge el·laborada i la coberta final, tècnicament simple, però aquest cop experimentant amb llapis de colors i photoshop. No ho havia provat mai i cal dir que la tècnica d'entrecreuar colors com si fossin barres de pastel de, dona bons resultats. Seguirem investigant!

Il·lustrant el cooperativisme

2010-07-23T00:22:00.006+02:00

Com cada dos mesos, toca il·lustrar la revista Puntcoop, i aquí us en deixo un parell d'imatges. Aquest número però, te una novetat i és que la revista ja compta amb edició digital. Tota una bona notícia, i senyal inequívoc que el projecte funciona rodat.

Felicitats a l'equip i als seus promotors, la força del cooperativisme –no ho oblidem– és història i present del nostre país i una manera coratjosa d'allò que en diuen ser emprenedor.

Infectació, el llibre!

2010-07-05T11:28:00.005+02:00

Finalment, després d'una llarga espera, ja ha sortit al carrer "Infectació", el llibre que recull una bona pila d'articles publicats al Setmanari Directa, sota la tutela i la coordinació de Laia Alsina i Jordi Martí.

El cas és que el Jordi, encarregat de l'edició, em va encarregar el disseny de la coberta i la il·lustració corresponent. Una feina divertida, amb tota la llibertat de moviments que m'ha calgut. Tant de bo tots els encàrrecs fossin com aquest!

Puntcoop, número 4

2010-07-03T19:17:00.002+02:00

Amb aquesta entrega de tres imatges més per la revista Puntcoop, gairebé s'acompleix un any del projecte. El moviment cooperatiu al nostre país avança, i encara més en moments de crisi com el que estem vivint. Deu ser perquè hi ha formes alternatives al model econòmic que ens volen vendre com a únic?

Saló del Còmic Social, o com cagar-la en l'intent.

2010-05-07T00:42:00.008+02:00

Imatge cedida per l'exposició "Juventut i crisi: una vida de puta mare" comissariada pel bo de'n Ricardo, amic, company de batalles, Directes i gargots.

La mostra en qüestió està emmarcada a les primeres jornades del Saló del Còmic Social que es duran a terme aquest cap de setmana a Barcelona. És una llàstima la mala organització, la poca difusió que se n'ha fet, el nul pressupost destinat a l'exposició (ha estat una odissea que ens amollessin uns humils cartrons-ploma, a manca de marcs) i la falta de respecte que han tingut els senyors organitzadors d'ATTAC a l'hora de crear el bloc promocional únicament en llengua castellana, sigui dit de passada, amb un gust més que deficient pel que fa l'estètica. Per no parlar de d'ubicació, el polèmic "Espai Fontana" del barri de Gràcia, casal fortament reclamat per organitzacions del barri per a fer-ne una autogestió com cal i no pas un parador municipal, si em permeteu la metàfora.

Suposo les pretensions, la manca de sensibilitat artística, el poc assessorament i un cervell colonitzat hi tenen alguna cosa a veure –no per això deuen tenir-hi bona voluntat– siguem ben pensats. És una llàstima perquè tot plegat pintava bé. L'any vinent però, de ben segur que no em deixaré enredar...

Jordi Borràs

Aparteu les criatures!

2010-05-05T11:11:00.003+02:00

Em sembla que no cal dir gran cosa sobre la il·lustració que vaig publicar a la Directa de la setmana passada, número 181. Arribarà el dia que les religions (totes les religions) deixaran de tenir privilegis? Si visquéssim en un estat laic de veritat, serien uns quants els eclesiàstics que omplirien les cel·les de la Model i Quatre Camins...

Poesia Literal, il·lustracions

2010-04-30T19:11:00.006+02:00

Aprofitant l'avinentesa que dilluns s'acaba l'exposició Poesia Literal, on en parlava a l'anterior post, penjo les imatges de la mostra.

Però abans de tot vull agrair a tota la gent que va venir, tant a fer el taller d'estampació (a la foto podem veure les mans del Joan treballant una goma) com a tota la colla que va venir per l'exposició. Tot un plaer comptar amb vosaltres! Doncs aquí us deixo les imatges, sobre una mostra que rondava al voltant del món del llibre aprofitant la diada de Sant Jordi. Algun remake hi trobareu, això segur ;)

e-book

L'impressor

Novel·la negra

Bartleby, l'escrivent

Contracte editorial

Premsa llibertària

La biblioteca

El Quixot

Poesia visual

El lector

Poesia literal, exposició a Barcelona

2010-04-21T23:30:00.004+02:00

Demà, dijous dia 22 d'abril, i fins el dia 3 de maig, aprofitant que Sant Jordi treu el cap, inauguro l'exposició Poesia literal al centre cívic Parc Sandaru, ben aprop del Passeig de Lluís Companys, a tres minuts de la parada de metro d'Arc de Triomf. Qui vulgui tindrà l'ocasió d'assistir, a partir de les 18.00h a un taller d'estampació amb goma d'esborrar, no cal ni inscripció ni dur res, només ganes de passar-s'ho bé!

Espero veure-us-hi, mentrestant us deixo una petita sinopsi de la mostra.

Aquest petit recull d’il·lustracions no pretén ser altra cosa que un repàs a tot allò que envolta el món del llibre, explorant diferents punts de vista. Un treball comprès d’obres que reflexionen al voltant del gènere literari, dels autors, la tipografia, l’escriptura… Un reguitzell eclèctic pel que fa el tema, però també la tècnica.

Les imatges –impreses digitalment– combinen dibuix, estampació amb múltiples suports, collage, collage digital, i una ràtzia de tipografies combinades per crear un fil conductor. La lletra, amb totes les seves formes i sistemes d’interpretació, és el maó que s’enlaira cap a la teulada del llibre imprès i per això he volgut que sigui la base d’aquesta petita mostra.

Maquis!

2010-03-30T16:51:00.003+02:00

Aquí teniu la imatge escollida pel Col·lectiu a les trinxeres, la bona gent de ponent que dignifica any rere any la memòria dels Maquis i que servirà de base pel cartell de la trobada d'enguany que es cel·lebrarà a Vilanova de Meià.

La imatge ha volgut ser també un remake del cartellisme dels anys '30 i '40 –a parer meu, la millor època del cartell– amb un gust exquisit per la gràfica i una potència visual tremenda. No és fàcil remasteritzar l'estètica de l'època, d'un eclecticisme que bevia del futurisme, del cubisme i de part dels nos moviments artístics del primer terç de segle XX, però vaja, l'intent s'ho val i el fet de tenir una excusa per remenar els meus llibres de cartellisme ja paga la pena.

Cupatges, especial vins del Garraf

2010-03-01T16:11:00.005+01:00

Nova entrega per la revista Cupatges, aquesta vegada dues imatges sobre l'sky line de Sitges com a tema central per il·lustrar El Garraf i els seus vins, el tema d'obertura d'aquest nou exemplar.

La coberta, bastant més colorista i una d'interior, amb un toc més d'elegància. Les dues realitzades digitalment.

PuntCoop, més cooperativisme.

2010-02-22T23:04:00.005+01:00

Més cooperativisme il·lustrat. Aquí teniu la tercera entrega d'il·lustracions pel tercer número de la revista Puntcoop. Una nova tanda d'imatges, aquesta vegada, jugant amb gravats antics i textures diverses.

Els temes són diversos, la primera il·lustració és sobre la formació en el món de les cooperatives. La segona, sobre els casos de corrupció que últimament han esquitxat el país, i la tercera, un breu repàs de la història del cooperativisme i les dificultats d'implantació que va tenir des d'un bon principi a casa nostra.

Resistència indígena... en DVD

2010-02-19T13:53:00.003+01:00

Aquí us deixo el disseny de la caràtula del DVD i el cartell de l´última producció d'Albasud. Una associació especialitzada en investigació i comunicació per al desenvolupament. Es tracta d'un documental sobre la resistència indígena a Guatemala i Equador davant de la sistemàtica i brutal agressió que pateix el territori en l'explotació dels seus recursos naturals.

La imatge ha estat realitzada amb tècnica mixta i muntada en digital. No cal que digui que m'ho he passat teta fent-la... sobretot tenint en compte les esquitxades (a la dreta de la imatge) i el merder que vaig fotre al terra de l'estudi amb un pot de guaix i el raspall de dents que li vaig furtar a un pollastre (te'n dec un).

Calendari del Pagès 2010

2010-02-16T15:10:00.008+01:00

Bé, del pagès i el ramader, es clar. Aquesta és una de les feines que m'ha portat de corcoll durant l'últim trimestre del 2009, un calendari encarregat per les JARC i que mostra, mes per mes, les feines del camp i la ramaderia: la matança del porc, la verema, la plegada d'olives, la transhumància...

Les imatges han estat realitzades amb estampació i collage digital. Tot un repte per una feina d'aquesta magnitud. De les imatges del calendari, que ja està editat i repartit, també se'n farà una exposició rotativa per les diferents seus de les JARC que hi ha pel país.

Aquí us deixo les imatges, per ampliar-les cliqueu-hi a sobre.

Quaderns d'Illacrua

2010-01-25T18:33:00.014+01:00

Com ja vaig anunciar, la revista Illacrua ja no la trobareu als quioscos. Bé, no com fins ara.

Des de fa un parell de setmanes que s'ha reconvertit amb "Els Qauderns d'Illacrua", formant part del setmanari Directa. Per tant, sortirà setmanalment i no una vegada al més com fins ara, amb la qual cosa vol dir que a l'àmbit d'il·lustració de la Directa tindrem més feina, però serà tot un plaer.

A partir d'ara, a la Directa, també comptem amb la fantàstica i pencaire redacció d'Illacrua, que ens ajudarà a créixer més i millor. L'experiència de 18 anys publicant la revista serà una bona dosi de benzina pel setmanari.

Aquí us deixo un parell d'imatges pels Quaderns número 2, dues imatges totalment diferents per un mateix tema...

Cupatges, segona coberta.

2010-01-25T09:54:00.007+01:00

Heus aquí la segona portada que faig per la revista Cupatges, on hi trobareu un monogràfic sobre el cava. Per tots aquells amants de Bacus, ja sabeu que al quiosc la trobareu.

18 anys d'Illacrua

2009-12-31T23:00:00.002+01:00

Acabo l'any amb un parell d'il·lustracions que tenen un cert gust de nostàlgia. La revista Illacrua, després de 18 anys teixint els moviments socials des del quiosc, desapareix... o no ben bé, més aviat es transforma, com a quadern central al setmanari Directa, on sortirà setmana rere setmana mantenint l'anàlisi polític i social com ningú ho fa en aquest país.

És tot un honor que l'equip d'Illacrua m'hagi encarregat la feina del seu últim número de l'antiga etapa. I des d'aquí els hi agraeixo, tot desitjant treballar des de la Directa com o porto fent des de fa vora tres anys.

Aquí us deixo les imatges de portada i contraportada, fetes amb una agradable barreja d'aquarel·la, tauleta gràfica i fotografia. Com a model, vaig fer servir un pollastre ben especial...

Catalunya i Papers, CGT

2009-12-28T19:06:00.006+01:00

És tot un plaer fer la portada d'una de les revistes amb més història del País. I més encara si aquest número suposa la fusió de les dues capçaleres (Papers de les Balears i el Catalunya) de l'òrgan d'expressió de la CGT.

La imatge ha estat realitzada amb una pila de pictogrames, creant-ne un de sol, el del treball, el treball cooperatiu. Una il·lustració divertida, però que m'ha portat una feinada de por. Llàstima que els de la impremta hagin decidit inventar-se els colors... i no s'assemblin gens amb el resultat final. Coses de l'ofici!

Les prejubilacions del menyspreu, coberta

2009-12-25T13:09:00.008+01:00

Sempre fa il·lusió fer una coberta de llibre, te aquella cosa tant deliciosa d'haver de captar el concepte sense ser massa barroc.

Doncs aquí en teniu una, del llibre Les prejubilacions del menyspreu, de Eduardo López Alonso. Del llibre se n'han fet dues edicions, una en català i l'altre en castellà. Ha estat editat per Ara Llibres i publicat pel Col·lectiu Ronda.

La imatge ha estat el·laborada amb la tècnica de gravat feta a partir de gomes d'esborrar, ja en parlava aquí. A petició de l'editor, la il·lustració ha estat realitzada a dues tintes, com la resta de la col·lecció.

Cupatges, estrenant col·laboració

2009-12-24T00:45:00.004+01:00

Aquest és el número 30 d'una revista amb, cos, cara i ulls. Es tracta de Cupatges, una publicació sobre el món del vi, la gastronomia i molt més. Gaudeix de ser guardonada com a millor revista en català del 2008 per l'APPEC i és tot un honor de poder col·laborar-hi.

Aquesta primera portada, tracta sobre "la vinya del futur", un concepte complicat per il·lustrar, resolt amb una mica de fantasia, unes pinzellades de naturalisme i certa solemnitat amb el resultat final. Espero que la gaudiu.

Març Attacks!

2009-12-22T01:16:00.004+01:00

Amb la colla d'il·lustradors de la Directa hem fet un magnífic calendari pel proper 2010. Aquí teniu la il·lustració corresponent al més de març, que l'ha feta unn menda; on un esquadró d'ovnis destrueixen l'Hotel Vela.

La imatge ha estat moooolt divertida de fer: transfer sobre fusta, retoc digital, photoshop i algun truc de la casa. Si voleu comprar el calendari, podeu mirar els punts de distribució de la revista aquí.

PuntCoop, segona entrega.

2009-11-03T16:11:00.004+01:00

Arriba el novembre i entre castanyes, panellets i moniatos ha arrbat la segona entrega de la revista Punt coop, amb tres noves il·lustracions. Una sobre la crisi econòmica (per enèsima vegada il·lustrada) que encapçala el post, una altra sobre un article d'una cooperativa del ram del metall i una altra imatge sobre un interessant article amb diferents punts de vista sobre la LEC i l'educació a Catalunya. Aquís us les deixo.

El rastre dels poetes lúcids

2009-10-07T12:16:00.005+02:00

Una nova il·lustració per la Directa, aquesta vegada es tracta d'un text de David Caño per "Expressions" la secció de cultura del setmanari. Us en regalo un fragment.

" Merde pour la poesie! Així declamava Rimbaud al ser preguntat per la seva obra literària. Lluny quedaven els anys borrosos en què acabat d'arribar a París, i afincat a casa del matrimoni Verlaine, pretenia incendiar el Louvre: “Aquests quadres cèlebres són deixalles”... I tothom ja sap que la relació més poètica de la literatura francesa va finir a Brusel·les, entre trets, una preciosa nit d'alcohol. “S'ha de reinventar l'amor” i “Merda per la poesia!” així ho entenien aquells joves arrauxats, habituals del London i de Zeleste, que entengueren l'art de la revolució tal com ho explicaven els Debord, Vaneigem i companyia. Coetanis militants d'una revolució completa, així es solia definir la poesia pels carrerons de París cap allà el 68, signaven fanzines amb pseudònims o només amb el nom de pila perquè menyspreaven el significat de la paraula Posteritat. Assemblearis de les nits compartides assaborien allargassades sonoritats cobertes de boira i passió. Llibertaris renegats de qualsevol dogma coneixien Dadà i n'afirmaven la seva mort i vigència."

Mercat d'Art Jove de Sant Boi

2009-09-21T20:00:00.003+02:00

Ja falta poc perquè hi torni ha haver una nova edició del Mercat Jove de Sant Boi que organitza la Factoria Jove de l'ajuntament d'aquesta ciutat. Després de participar-hi l'any passat (no us ho perdeu, trobareu tota la informació aquí ) és tot un honor que m'hagin encarregat la imatge gràfica d'engunay.

Es tracta del cartell en qüestió, el tríptic i el díptic, amb una sola imatge pels tres dissenys. La feina ha estat molt divertida de fer, ja que això del gravat amb goma d'esborrar és com tornar al parvulari a fer manualitats... i tota, toooota la imatge ha estat feta amb les gomes. Una dotzena si fa no fa. Ha estat una feinada, ja que la tipografia, inspirada en els anys d'entreguerres, també ha estat feta a mà. Però què caram... ha valgut la pena!

El futbol: la nova religió?

2009-09-10T23:13:00.005+02:00

Amb aquest títol tant controvertit, els companys d'Illacrua ens il·lustren un nou monogràfic dedicat al futbol i tot el que envolta aquest fenomen. Us recomano plenament fer una lectura imminent d'aquest especial per destramar un món que per sort o per desgràcia omple la boca (i les butxaques) de tanta gent dia rere dia.

Es tracta del monogràfic que editen un cop a l'any i que molt amablement m'han concedit el plaer d'il·lustrar-ne la portada per segon any consecutiu. Una imatge en que he gaudit particularment fent-la, i de la qual n'estic força content –cosa difícil en el meu ofici– amb un resultat un pèl diferent del que estic acostumat, però que m'ha obert noves perspectives a l'hora de plasmar il·lustracions de premsa.

PuntCoop

2009-09-04T12:42:00.011+02:00

Estreno el curs amb una nova col·laboració, en aquest cas es tracta del primer número de la revista PuntCoop, editada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la fundació Seira, amb la feina impecable de l'edició feta per l'Apòstrof.

Es tracta de tres imatges realitzades amb tècniques diverses però amb uns resultats, al meu entendre, prou satisfactoris.

Llibertat de premsa

2009-07-08T10:48:00.007+02:00

Estreno el mes amb una nova col·laboració: la revista de l'ACCD, l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament, que en aquest número dediquen les seves pàgines a un monogràfic sobre la llibertat de premsa.

Em demanaven una imatge sobre el concepte "llibertat de premsa" i com que vaig creure que era un tema prou ampli i complex, en vaig fer dues, tot i que només se n'ha publicat una, la que teniu justa sota d'aquestes línies.

Les dues imatges aborden conceptes diferents, la de la repressió i la censura, que molts periodistes, viuen a diari. I no oblidem, que això, tot i que alguns prefereixin mirar cap a una altra pinta del món, també passa a casa nostra.

Pere Ginard

2009-07-01T08:44:00.013+02:00

Text publicat al Setmanari Directa número 145.

Pere Ginard, originari de Mallorca, va aterrar a Barcelona per estudiar Belles Arts. Es va passar els primers anys de la carrera pintant, exposant i gaudint de la vida d’artista torturat. A l’últim curs, però, es va atrevir a interessar-se per altres disciplines com la fotografia, el vídeo i la il·lustració... I aquí va ser on va canviar tot. De sentir-se un artista immers en el seu món, va convertir-se en un mal deixeble, en un estudiant que es va endinsar en les arts menors. Segons m’explica, l’últim any de carrera se’l va torejar com bonament va poder, ja que el fet d’interessarse per les mal anomenades arts menors el va dur a la confrontació directa amb part del professorat de la universitat. Amb el temps, va aconseguir purgar-se de prejudicis i dedicar el seu temps i el seu art a allò que realment li venia de gust. En acabar els estudis de Belles Arts, va anar a petar a l’Escola Massana, on va cursar estudis d’Il·lustració, desenganyat de la vida d’artista grandiloqüent i pensant, ingènuament, que li seria fàcil il·lustrar perquè sabia dibuixar.

M’explica que deu a Arnal Ballester la desintoxicació de la mà, el desaprendre a dibuixar per poder il·lustrar. Dos conceptes –dibuixar i il·lustrar– que, encara que sembli estrany, no volen dir el mateix. A la Massana, també es va iniciar en el fantàstic món de l’animació, on el Pere se sent molt còmode, ja que és una disciplina on conflueixen molts dels seus interessos: vídeo, pintura, dibuix, música... És una llàstima que des d’aquestes pàgines no puguem reproduir les animacions que, juntament amb la seva parella Laura Ginès, produeixen des de Laboratorium, la factoria que es van treure de la màniga per fer projectes audiovisuals paral·lels a les seves feines com a il·lustradors, tot i que avui dia, tret dels llibres d’autor, ho signen tot com a Laboratorium. Des de la seva perspectiva, creu –i amb raó– que Catalunya té una pedrera d’il·lustradors molt bona, reconeguda internacionalment, però dissortadament molt
mal pagada pel món editorial. No obstant això, diu que, des de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), amb la seva tasca de difusió i compromís amb els professionals d’aquest camp, s’està avançant poc a poc.

Tornant a Pere Ginard com a autor, val la pena ressaltar la publicació de dos llibres que han sortit recentment al mercat. Un és Vint anys de dolor, una obra fantàstica, que ens endinsa al seu món més fosc i particular. L’altre, amb coautoria d’Arnal Ballester, és Le François çest facile, una obra que ens demostra que no cal drogar-se per al·lucinar. Si li feu una ullada, m’entendreu.

Tot i això, encara està preparant un parell de perles que veuran la llum properament: América, que vol ser una narració –quasi onírica– de com es percebia Amèrica a principis de segle XX, editada per A buen paso, i una nova autoedició titulada Cuaderno de dolencias, trastornos y caprichos casi siempre mortales.

Gaudiu, doncs, d’aquestes pàgines, on podreu observar l’obra d’un il·lustrador més que singular del panorama català. Unes peces plenes de melancolia, surrealisme i amb les pinzellades fosques que caracteritzen Pere Ginard. I, si en voleu més, no dubteu a fer una ullada a http://www.laboratorium.cat/.

© De les imatges de Pere Ginard

Babel des de Florència

2009-06-29T10:59:00.006+02:00

Enceto la setmana amb una bona nova, ja s'ha publicat un nou número de "Babel", la revista de l'organització COSPE, que des d'Itàlia treballa per la cooperació i el desenvolupament a nivell internacional, i en aquest número han dedicat les pàgines a la propera reunió que el G8 farà en aquest país. Fa il·lusió, molta il·lusió, que des de Florència em reclamin els meus dibuixos.

Es tracta de fet, de dues il·lustracions que ja havia publicat, tot i que en blanc i negre, a la Directa i a Diagonal.

Una de les imatges l'han aprofitat per la portada i la contra i l'altra per un article, i ara que tinc la revista a les meves mans, em meravello de la qualitat de la impremta, que m'han clavat els colors!

El vel islàmic

2009-06-24T14:34:00.004+02:00

Una nova il·lustració pel Setmanari Directa. En aquest cas una il·lustració polèmica per un article polèmic que parla sobre la hiyab, el vel islàmic. Que cadascú en tregui les seves conclusions, i si voleu l'article us haureu de comprar la Directa, que segur que en treieu profit.

Robinson Crusoe, punt i final.

2009-06-23T09:21:00.006+02:00

Amb aquestes dues imatges tanco la sèrie sobre el llibre recentment publicat per Cambridge University Press. La que teniu aquí al costat és la original, que finalment va ser publicada com a coberta del llibre, tot i que també la podem trobar a l'interior del llibre . La de sota, és una proposta que vaig fer a l'editorial, però que no va acabar de convèncer, tot i que era la que més m'agradava... Coses del món editorial, que hi farem.

Cal dir que hi ha dues versions del llibre, amb "audio-CD" i sense. Això dels llibres d'anglès per a estudiants, ha millorat moltíssim, i una editorial puntera com Cambridge, no se'n perd ni una...

© Jordi Borràs i Cambridge University Press

Robinson Crusoe IV

2009-06-12T10:45:00.002+02:00

Aquí teniu la última sèrie d'imatges del clàssic de Daniel Defoe, tres imatges que personalment m'encanten, potser perquè després de fer-ne més de 35 ambientant la història en una illa deserta, canviar de "decorat" va la mar de bé.

I precisament, la imatge que teniu aquí dalt està ambientada al Pirineu navarrès. La història de Robinson no acaba quan surt de l'illa, ja que continua fent viatges, un dels quals, per aquestes terres basques. I sincerament, no en tenia ni idea abans de llegir el llibre, potser per que és un d'aquells clàssics tant clàssics, que tots coneixem però que pocs han llegit!

© Jordi Borràs i Cambridge University Press

Robinson Crusoe III

2009-06-09T09:00:00.003+02:00

Una tongada més de les il·lustracions realitzades per l'obra de Daniel Defoe. En aquest cas ja apareix Divendres, que farà costat a la soledat de Robinson en els vint i vuit anys que va viure a l'illa.

Tot i que és una història és de ficció, val la pena recordar que Defoe, molt possiblement, es va inspirar en una història real d'un mariner escocès que es va passar quatre anys penjat en una illa deserta. Tant va ser la popularitat del llibre, que es va convertir en el segon llibre més venut després de la bíblia...

© Jordi Borràs i Cambridge University Press

Robinson Crusoe II

2009-06-05T21:01:00.003+02:00

Tres imatges més per afegir al bloc. Una de les pegues que vaig tenir a l'hora de fer la feina van ser els pocs primers plans que em van "deixar fer". Com que les imatges havien de ser molt descriptives i calia incloure molta informació, això va repercutir a l'hora de plantejar-me la composició de les il·lustracions.

Per cert, a la segona imatge, un tros de plàstic blau arrugat i escanejat em va ser mooolt útil a l'hora de fer el mar. De fet, en totes les imatges d'aigua, l'he fet servir. Visqui el Photoshop!

© De Jordi Borràs i Cambridge University Press

Robinson Crusoe

2009-06-04T10:28:00.003+02:00

Han estat uns quants mesos de feina, molta feina, però per fi, el meu primer treball en solitari en el món del llibre de text, ja és al carrer. Es tracta d'una adaptació de Robinson Crusoe, el clàssic de Defoe. El llibre, en format DIN A5, és una eina per a joves estudiants d'anglès i ha estat publicat per Cambridge University Press, una editorial emblemàtica, ja que es tracta de la més antiga del món, fundada per Enric VIII l'any 1534.

Aquests dies aniré penjant algunes de les imatges, no totes però, ja que en total han estat 40 il·lustracions. Poc a poc, aniré explicant la tècnica utilitzada, una barreja de dibuix a grafit i treball digital que ja vaig començar a fer servir en aquest projecte.

© De Jordi Borràs i Cambridge University Press

100 anys de Setmana Tràgica

2009-05-27T19:55:00.005+02:00

Aquest estiu es compleix el centenari de la Setmana Tràgica. He volgut fer un petit homenatge, publicat a la Directa, de les insurreccions obreres que van portar a aquella petita revolució. Qui sap si enguany viurem el mateix episodi, i amb una mica de sort, enlloc d'esglésies, cremaran bancs...

Històric

2009-05-20T10:03:00.007+02:00

Aquest és el primer experiment amb una mica de cara i ulls d'il·lustració històrica que faig; sense contar, evidentment, les desenes d'il·lustracions que he acolorit amb anilina col·laborant amb Francesc Riart. Es tracta d'un soldat anglès de mitjans del segle XVII. El dibuix, que no te gaire mèrit ja que l'he extret d'una fotografia de recreació històrica, l'he pintat amb l'ordinador, combinant diferents textures, afegint un toc més càlid a la fredor del color digital.

Francesc Riart

2009-05-15T12:52:00.008+02:00

Text publicat al Setmanari Directa número 138

En Francesc de Can Rotxé va néixer a Peramola, un petit poble de l'Alt Urgell. Tot i que la seva és una família de sastres, ell va preferir l’ofici de pintor. Va estudiar a la Llotja de Barcelona, on cursà Arts i Oficis. Tot i dedicar-se a la pintura, sempre ha tingut un alter ego arqueòleg, una passió desfermada per la història, a la qual molts dels seus amics s’hi dedicaven i, de tant en tant, li demanaven dibuixos i il·lustracions. Va ser així com s'introduí en el món de la il·lustració històrica, a finals dels anys vuitanta, per acabar convertint-se, actualment, en el puntal principal d’aquest camp que té Catalunya.

El vestit, ha estat el seu punt fort i potser el fet que l'ofici de casa fos el de sastre, l’acabà traint d’alguna manera. Gràcies a la seva passió per investigar, als seus coneixements del món tèxtil que a força d’anys ha anat acumulant, i a la seva destresa per representar i reconstruir fets i personatges, es va atrevir a desmuntar tota la mitologia que envolta el famós quadre “L'Onze de setembre de 1714” d'Antoni Estruch. Ho va fer reconstruint tota la indumentària fins a aconseguir una representació fidedigna de la realitat, allunyada dels tòpics del segle XlX i fugint del complex d’inferioritat, que després de tantes batalles perdudes ha acabat adquirint el poble català.

En Francesc, un home que desprèn la més absoluta serenitat, sempre ha defensat un museu militar de Catalunya. Sense embuts, em diu que mai serem un país normal sense tenir-ne un, i remarca que “això no vol dir militarista”, com el trist exemple que actualment hi ha al castell de Montjuïc. Segons diu, “ha fet molt mal malentendre el pacifisme, que ha acabat calant en la malmesa memòria històrica del país” i provocant, a tall d’exemple, que Barcelona, que fou la primera ciutat del mon bombardejada sistemàticament per forces aèries durant la Guerra Civil, no disposi d’un refugi antiaeri rehabilitat i museïtzat dignament.
Amb tots els anys que fa que treballa d’il·lustrador, ha col·laborat en desenes de llibres, ha fet una pila de còmics I audiovisuals, tot i que també ha treballat per a molts museus, com el d'Història de Catalunya, on va estar-hi molt lligat en els seus inicis.
Una de les seves joies, dels llibres que n’està més orgullós, han estat els tres volums de la Història Militar de Catalunya i l’ampliació sobre la Guerra de Successió Els Exèrcits de Catalunya, 1713-1714, publicats tots ells per Rafael Dalmau Editor. Encara no fa un més que va sortir al mercat una de les seves últimes col·laboracions, Els exèrcits de Jaume I de l'editorial Duxelm, un interessant document per a entendre la indumentària i la tecnologia utilitzades per qui va ser una de les potències militars d'Europa.

Actualment, l’espina que té clavada i una de les coses que té pendents, és la recreació històrica, pràctica que es fa a molts països del món però que a casa nostra és desconeguda. Potser, un dia me’l trobaré passejant pel Born, armat i vestit com ho feien a principis del segle XVIII, tot recreant el setge de Barcelona, acompanyat d’un grup de fusellers de muntanya i explicant-me que la història és la clau per a entendre el present.

© de les imatges de Francesc Riart

Debat a quatre bandes

2009-05-08T10:21:00.012+02:00

Aquesta setmana a la Directa podem trobar un interessant Tema de la setmana sobre el suposat independentisme de dretes i el seu auge dins de la societat catalana. El document analitza part per part, tot l'independentisme que s'allunya de l'aglutinat per moviments d'esquerra. En aquestes pàgines també podem trobar un interessant debat a quatre bandes entre Jordi Martí, membre de la CGT, Anna Gabriel, de les CUP, Josep A. Vilalta. De l'entrevista, realitzada per Roger Palà, us en regalo un fragment, acompanyada per la imatge que il·lustra el text.

La focalització del debat sobre la sobirania entorn del dèficit fiscal reforça la introducció del discurs independentista dretós?

JSC: Si no fóssim una nació dominada políticament ens importaria ajudar econòmicament altres pobles? Si els destinataris d'aquests ajuts fossin els treballadors d'aquests pobles i no una burocràcia semimafiosa que és precisament la que ens oprimeix, ens importaria? Espanya ens roba, certament, però el problema està en un altre lloc: en la naturalesa de la dominació espanyola i de l'oligarquia que l'exerceix sobre nosaltres i sobre els treballadors andalusos i catellans.

JAV: L’extensió social de la percepció de l’espoli fiscal és un dels factors que genera allò que tant preocupa Montilla -la “desafecció”- i per tant cal valorar-ho positivament. D’aquest espoli se’n poden fer diverses lectures en funció de les coordenades ideològiques de cadascú. Si des de esquerra independentista no volem que es doni una orientació dretana al descontentament que provoca l’espoli que l’Estat espanyol du a terme als Països Catalans no podem deixar que la dreta en monopolitzi la denúncia; cal remarcar les repercussions socials de l’espoli (qui en són els més afectats: els treballadors) i l’origen d’aquest.

JM: Com a treballadores i treballadors, el nostre principal enemic (no cal rebaixar les paraules) no són els treballadors de Valladolid sinó els explotadors de Vic, perquè ens entenguem. És evident que no es pot admetre l'expoli a què els entitats estatals sotmeten el poble dels Països Catalans, però tampoc es pot admetre que la CECOT (la patronal terrassenca) demani l'acomiadament lliure, que per altra banda ja existeix.

Punt de no retorn

2009-04-29T10:03:00.004+02:00

Ara que ja disposo de temps, torno a la càrrega amb la Directa. Tot i que no he deixat de coordinar la secció amb el bo de'n Xavier Blasco, trobava a faltar fer alguna il·lustració d'article. Doncs aquí en ten teniu una, d'una interessant reflexió d'Ivan Miró, de la qual us en deixo un fragment.

La imatge ha estat feta amb el genial retolador Pentel, que treballa a mode de pinzell i tinta xinesa. Per aquells que no el coneixeu, sapigueu que val la pena tenir-ne un a l'estudi.

"...A nivell tàctic, és evident que la relativa pau social dels darrers cinc anys -la de Zapatero i el tripartit- ha sepultat alguns coneixements col·lectius del carrer que hauran de ser reapresos. Les diverses càrregues policíaques del 18 de març -massives, bestials, impunes- hauran de ser afrontades de nou, doncs possiblement inaugurem un nou cicle de mobilitzacions i per tant, un nou cicle de respostes repressives en auge. Però ni una càrrega policíaca és un tsunami imprevisible, ni tampoc és inevitable haver d'empassar-se el dolor de cent cinquanta companys ferits. La qüestió policíaca, tan desagraïda de tractar, haurà de ser malauradament encarada: quan la tinguem materialment a sobre en les manifestacions, haurem de minimitzar danys propis. Quan la tinguem simbòlicament damunt en el debat polític, haurà de ser desarmada políticament, i socialment deslegitimada..."

Jaume I a Lleida

2009-04-24T15:40:00.004+02:00

Amb el nom de "El Rei Jaume I a Lleida", m'estreno amb el món del còmic. Tot i que l'àlbum ja fa uns quants mesos que es troba al mercat, no ha sigut fins ara que he tingut temps per penjar-lo al bloc. La feina, ha estat per a dos dibuixants (Josep Lluís Ferrer i Carlos Vila) un colorista (jo mateix) una guionista (Cristina Belenguer) i l'assessorament històric de l'incansable Francesc Riart.

El còmic, enfocat a un públic adolescent des d'un punt de vista pedagògic, te 48 pàgines i l'ha publicat Pagès Editors, editorial puntera a la ciutat de Lleida, on precisament es desenvolupa la història.

Ha estat la feina més "monstruosa" pel que fa el volum de feina a colorar que he fet, amb bastant poc temps, i més d'un entrebanc pel mig. Tot plegat, amb l'ús de l'anilina, una bona eina per posar color a les pàgines, tot i que la impremta no hagi acabat de fer justícia.

Us en deixo una pàgina i una vinyeta per anar fent boca.

© Josep Lluís Ferrer, Carlos Vila, Jordi Borràs, Francesc Riar i Cristina Belenguer.

Dels grisos als blaus

2009-03-25T12:23:00.012+01:00

El número de la Directa d'aquesta setmana, és un document imprescindible d'anàlisi de les manifestacions del passat dia 18 de març.

Ha estat una fita faraònica de tots els membres i col·laboradors, però finalment, ahir a la nit era enviat a la rotativa. La portada, que teniu aquí d'alt, és obra d'Aquïara, un crack amb el fotomuntatge. Aquesta vegada s'ha optat per eliminar l'entrevista de la contra per poder fer un desplegable amb la Directa.

Pel que fa a la il·lustració de més avall, feta a partir d'una fotografia (per alguna cosa m'havia de servir això que vaig fer...) és d'un text de Jaume Assens i Gerardo Pisarello. Us en deixo un fragment per anar fent boca.

"...El recurs a la força contra els ciutadans es la mesura més extrema que un Estat pot prendre i, per tant, ha de ser sempre la darrera opció, un cop esgotades les altres vies de solució pacífica dels conflictes. Nombroses normes internacionals i estatals, amb aquesta finalitat, regulen o limiten l’ús de la força sota criteris de congruència, oportunitat o proporcionalitat. Els agents sempre hauran d'avaluar la naturalesa del perill i el grau de l'amenaça plantejada per a triar la manera més adequada per a abordar-lo causant el mínim dany possible. En conseqüència, no es pot utilitzar la força si no és absolutament imprescindible i a l’hora de solucionar un desordre públic, en cap cas es pot provocar un altre major..."

Hail, Saura

2009-03-20T14:04:00.004+01:00

Copieu-la, distribuïu-la i penjeu-la on us doni la gana, si us plau.

Democràcia a la espanyola

2009-03-03T11:34:00.008+01:00

Sí, ja tocava. Un parell de mesos sense actualitzar el bloc... He estat submergit en dos projectes que m'han obligat a dedicar-hi moltes hores, que per cert, tant bon punt pugui, penjaré al bloc.

La imatge d'avui és el "racó il·lustrat" del Setmanari Directa que avui mateix sortirà de la rotativa, com cada setmana, des de fa pràcticament tres anys. També m'ha servit per reactivar les meves col·laboracions amb el Web Negre, que tenia molt descuidades.

La il·lustració és una petita reflexió de les eleccions del dia 1 de març, on el panorama polític basc s'ha vist alterat per una tupinada democràtica, gràcies a la llei de partits. És el que te l'estat espanyol, quan no pot silenciar amb tortures i detencions arbitràries, ho fa a cop de decret llei.

Animalades V, el gat famèlic

2008-12-17T16:30:00.002+01:00

Doncs aquí la última imatge (per ara) de la sèrie "Animalades" , remake d'una de les primeres planxes que vaig fer amb goma d'esborrar.

Animalades IV, perdre el cap

2008-12-15T12:03:00.002+01:00

Més gravat amb goma d'esborrar, Aquesta vegada a tres tintes.

Animalades III, Patxi l'esquirol

2008-12-11T21:55:00.002+01:00

Més gravats amb goma d'esborrar. Aquesta vegada a tres tintes.

Animalades II, l'elefant sodomita

2008-12-10T16:58:00.003+01:00

Visquin els colors complementaris. Bé, més o menys.

Animalades I, el gat esquisofrènic

2008-12-09T18:10:00.005+01:00

Primera imatge de la sèrie "Animalades", gravats fets amb goma d'esborrar, tècnica de la qual n'he parlat bastant últimament.

Aquests dies aniré penjant les estampes que vaig presentar al Mercat d'Art jove de Sant Boi, que per cert, van tenir força acceptació.

Mercat d'Art Jove a Sant Boi

2008-12-04T13:56:00.004+01:00

Aquest pont de desembre assistiré, per primera vegada al Mercat d'Art Jove se Sant Boi. A la carpa hi haurà parades d'artesans on s'hi podrà comprar una mica de tot (pintura, il·lustració, joieria, tèxtil...) i també les meves estampes fetes amb goma d'esborrar.

A part d'això a tot aquell que li interessi, pot assistir al taller que impartiré sobre aquesta nova tècnica, pot venir qui vulgui i sense pagar un ral, que el material el posa l'Ajuntament de Sant Boi i la casa MILAN. Si us interessa el tema, visiteu el bloc de la fira o bé passeu-hi directament, aquest enllaç explica com arribar-hi.

També es farà una mostra d'obres sobre la temàtica jovent i espai públic on també hi participo, amb un experiment a mig camí de la fotografia i la il·lustració. Aquí us en deixo la imatge, realitzada amb dues càmeres digitals una d'analògica, aquarel·la i unes pinzellades de photoshop.

Evasió fiscal

2008-11-13T12:26:00.005+01:00

En època de crisi, els il·lustradors també podem dir la nostra. Eus aquí una il·lustració pel diari Diagonal, altra cop de temàtica econòmica. Aquesta vegada, la imatge acompanya un article de F. Javier Aguayo que explica com 18 de les 35 empreses que conformen l'IBEX operen en paradisos fiscals.

Lluís Ràfols

2008-11-11T15:06:00.006+01:00

Text publicat al Setmanari Directa número 114

Quan som nens tots dibuixem, pintem i gargotegem com a part de l’aprenentatge. El que passa es que n’hi ha que no ho abandonen i decideixen continuar amb aquesta manera d’aprendre, d’entendre la realitat.

Un d’aquests nens que ja s’ha fet gran és el Lluís, col·laborador d’aquest setmanari des de fa una pila de números. La seva obra està a mig camí de la il·lustració i la pintura, dues disciplines que creu que mai acabarà d’aprendre del tot, perquè l’art és il·limitat i els camins explorables són infinits. Potser per això per en Lluís il·lustrar esdevé una necessitat, una manera més de comunicar-se, de dir-hi la seva.

Ja fa vora tres anys que va emigrar a l’Argentina, on viu i hi treballa actualment com a dissenyador i il·lustrador. Ha col·laborat en múltiples projectes: Des de còmics publicats en fanzines com el Pixatintes, La formiga Roja o projectes d’autoedició com Zurrapa passant pel setmanari que teniu entre mans, fins a col·laborar amb l’inetressant projecte de l’imprempta Chilavert, a Buenos Aires, que fou recuperada i actualment es autogestionada pels seus treballadors.

El seu treball desprèn un fort contingut social, per això es declara incondicional de El Roto i Eneko, dos mestres de l’ofici, tot i que personalment crec que ell va molt més enllà en certs aspectes, per la senzilla raó que no s'amarra en un estil segur, més aviat el fa evolucionar sense adonar-se’n, creant a cada peça una nova manera d’expicar-se i avançant cap a nous camins per on investigar.

Actualment està preparant una sèrie de pintura anomenada “Divas” que parteix de la superposició d’imatges de dones del món de la publicitat amb imatges de brutalisme bèl·lic i policial. Si us interessa l’autor no dubteu fer un cop d’ull pel seu web on hi trobareu una mostra que esquitxa múltiples disciplines del món de l’art.

© de les imatges de Lluís Ràfols

Injeccions de capital

2008-10-31T18:25:00.011+01:00

Aquest més d'octubre enceto nova col·laboració, però amb premsa internacional ja que es tracta del madrileny diari Diagonal. Un quinzenal força ben parit que és un bon referent pel que vulgui saber què es cou pel país veí.

Aquesta il·lustració fa referència a un article ( Se extiende la opacidad financiera) del sociòleg Isidro López, que analitza les misterioses injeccions de capital que bonament proporciona l'estat espanyol a una banca que pidola a tort i a dret.

Itàlia: mirant a la tele el ministre de la por

2008-10-29T13:33:00.006+01:00

Aquesta il·lustració acompanya l'article de Marco Santopadre aquesta setmana, a l'espai d'opinió de la Directa. Un text que explica com es viuen des de l'esquerra les retallades socials de Berluscni i l'espiral de violència i repressió que viu el país, tot i que els mitjans oficials només parlin de l'oposició oficial del senyor Walter.

Pel que fa a la imatge, li haig de donar les gràcies a la tauleta digital, que permet pintar sense embrutar ni un sol pinzell!

Quin paper han de jugar els moviments socials davant la crisi?

2008-10-21T22:52:00.003+02:00

Qui compri la Directa d'aquesta setmana podrà gaudir d'un interessant recull de notícies i opinions sobre la present crisi econòmica que ha redactat l'incansable Manel Ros, coordinador de la casa.

La imatge que podeu veure a sota il·lustra el text on diferents moviments opinen sobre la resposta que cal donar a la crisi.

Anthony Garner

2008-10-15T19:10:00.007+02:00

Aquest article fou publicat al número 110 del setmanari Directa.

L’Ant, un artista compromès, va néixer a Anglaterra fa just quaranta anys i en fa quinze que va aterrrar a Barcelona. És una home de mirada serena com n’he vist pocs, que em rep amablement al seu estudi del barri de Gràcia. Parlem dels seus orígens, de quan va començar a dibuixar, hereu potser, de l’afició al dibuix que li va transmetre l’àvia i el pare. Interessat sempre en el món de l’art va decidir d’estudiar disseny gràfic, però es va iniciar ràpidament en el món de la publicitat des del seu vessant més creatiu. Poc després però, es quedà al carrer de resultes de la crisi de principis dels noranta. Fou aquí, a Catalunya on es dedica professionalment en la seva carrera, començà a il·lustrar en diferents diaris, com el desaparegut Eco, El País, La Vanguardia, El Mundo Deportivo, l’Avui, el Diari de la Pau i una llarga llista de rotatius a nivell internacional, com “Rockdelux”, “Punch” o la nordamericana “Z Magazine”.
Qui llegeixi Directa, coneixerà els seus traços ja que n’és col·laborador habitual des dels inicis. A part de premsa, també col·labora en el món editorial, en publicitat i en teatre, com en el cas de La Fura dels Baus. Recentment, ha sortit publicat un interessant llibre (El Club de la hipotenusa escrit per Claudi Alsina i publicat per Ariel) que repassa la història de les matemàtiques des d’un punt de vista humorístic. Es proclama amant de pintors clàssics com Goya o Rembrand, però també de la nova onada de dibuixants de l’Amèrica del Sud, o d’eminències del panorama català com Opisso i Picasso i els contemporanis Arnal Ballester o Pep Montserrat.

L’Anthony valora la llibertat d’expressió i la complicitat ideològica com a eïna imprescindible per a realitzar les il·lustracions i confessa que Directa i a l’Avui s’hi sent molt còmode fent el que més li agrada. Com molts dibuixants, també ha patit la censura, tant a Anglaterra com a Catalunya, concretament amb una il·lustració sobre una de les infantes espanyoles qua havia de publicar La Vanguardia.

Especialitzat en caricatura, il·lustració infantil i sobretot de premsa, l’Anthony no deixa mai de sorprendre, capaç de construir elements i personatges des de la seva òptica personal, el seu món inquiet i les seves fermes creences, sintetitzant de la manera més brillant la idea més efímera. Si voleu saber més sobre la seva obra no us deixeu escapar el seu web i disfruteu observant unes peces que parlen per si soles.

© De les imatges Anthony Garner

Il·lustrar amb una goma d'esborrar?

2008-10-10T19:26:00.006+02:00

Això és el que vaig pensar quan Elisa Pellacani de l'associació ILDE em va proposar col·laborar en el seu projecte d'El gran mapa dels autors de llibres i els seus segells. De fet, es tracta d'un nou tipus d'estampació o gravat: utilitzar la clàssica goma d'esborrar quadrada de la casa Milan per fer-la servir com a planxa de gravat... i funciona molt bé! Ja que és un material molt tou, bastant barat i molt fàcil d'estampar, produint unes textures excel·lents per crear resultats originals.

De fet, de petit, si faig memòria, ja havia fet servir la goma per fer petites estampes: la retallava, la passava pel coixinet de tinta i estampava... Però no se m'haguera passat mai pel cap de fer-la servir per a usos professionals.

Resulta que els senyors de la casa Milan, estan comercialitzant unes plaques de diferents mides per a fer servir de planxes alternatives de gravat. Qui conegui el linòleum li serà molt fàcil, i qui no, també, l'únic que cal és dibuixar, buidar (amb qualsevol eina, la goma és molt tova) i estampar. El cas és que vaig fer una petita prova (que podeu veure a sobre d'aquestes línies) per al projecte de l'Elisa, que ara mateix es troba exposada, juntament amb moltes d'altres a la llibreria Loring Art de Barcelona. A part de la petita exposició també han fet un petit catàleg amb el centenar d'autors que hi hem col·laborat i que també trobareu a la botiga.
A qui li interessi adquirir les planxes, em temo que, ara per ara, només les trobarà a Loring Art o a l'Abacus. Proveu-ho que és molt pràctic!